Bon dia. Avui arriba a les llibreries el #PremiBagaleu2024 de novel·la curta de ficció climàtica. El premi proposa el repte d’escriure una obra que faci reflexionar sobre l’impacte del canvi climàtic i aporti un punt de fuga esperançador, i on el paisatge i l’imaginari d’Andorra siguin centrals.

#ContainsScienceFiction
#MuseuAlien
No es pot molar més!

Bon dia. Avui hem visitat la Biblioteca Collserola - Josep Miracle, un espai especialitzat en literatura de natura i amb una ubicació privilegiada, i els hem fet cinc cèntims de «L'efecte taca d'oli / Infestació», el volum resultant del #PremiBagaleu2024.

Avui arriba a llibreries el #Parany número 3: «L'efecte taca d'oli / Infestació»

📖 Jordi Escoin / Eduard Martí
🎨 Elsa Velasco

L’efecte taca d’oli / Infestació

El Premi Bagaleu de novel·la curta de ficció climàtica proposa el repte d’escriure una obra que faci reflexionar sobre l’impacte del canvi climàtic i aporti un punt de fuga esperançador, i on el paisatge i l’imaginari d’Andorra siguin centrals. L’efecte taca d’oli és una ficció climàtica que posa el focus en el malbaratament alimentari, que és un factor generador de canvi climàtic. Però també és una novel·la de ciència-ficció filosòfica, un trencaclosques enginyós i ben travat que complaurà tant els aficionats al gènere com aquells qui vulguin gaudir d’una bona lectura sense posar-hi etiquetes. Infestació parteix d’una metàfora potent que ens atrapa des de la primera línia (els éssers humans estem infestats de cucs) i ens arrossega, a la mateixa velocitat que el conill blanc de Lewis Carroll, a una realitat alternativa plena de girs argumentals que sorprèn a cada revolt i on el llegendari pirinenc cobra vida i és reinventat. Il·lustració d’Elsa Velasco.

(llegirencatala.cat)

Tot això acompanyat de la meravellosa il·lustració de l'Elsa Velasco —una artista que ens té el cor robat—, un disseny que combina els dos relats posant com a element central el bagaleu, que surt representat als dos textos amb més o menys protagonisme.

El relat finalista, «Infestació» d'Eduard Martí, parteix d’una metàfora potent (estem infestats de cucs) i ens arrossega a una realitat alternativa on el llegendari pirinenc cobra vida i és reinventat. Té una veu narrativa molt potent que interpel·la el lector juvenil.

El relat guanyador, «L'efecte taca d'oli» de Jordi Escoin, posa el focus en el malbaratament alimentari, que és un factor generador de canvi climàtic. És un trencaclosques enginyós que complaurà aquells qui vulguin gaudir d’una bona lectura sense posar-hi etiquetes.

Bon dia. Avui arriba a les llibreries el #PremiBagaleu2024 de novel·la curta de ficció climàtica. El premi proposa el repte d’escriure una obra que faci reflexionar sobre l’impacte del canvi climàtic i aporti un punt de fuga esperançador, i on el paisatge i l’imaginari d’Andorra siguin centrals.

@Rierol Sí, en alguns casos la realitat supera a la ficció. Però cal llegir el llibre per entendre com funcionen aquests percentatges que planteja la novel·la, ja que depenen de la productivitat i són variables. En qualsevol cas, l'autora, que viu a l'Índia, segur que coneix de primera mà la situació.

Bangalore, a l'Índia, és el lloc on transcorre «La lladre del deu per cent», una distopia que ens interpel·la i ens fa reflexionar sobre l'ús de la tecnologia i les xarxes socials. Hi trobareu crítica social, però sobretot rebel·lió. No la deixeu escapar! 📖🔥

La lladre del deu per cent

Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s’adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s’esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L’objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics. Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d’altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l’oblit i la pobresa. A través d’un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l’acollida i la comunió. Il·lustració de coberta d’Elsa Velasco.

(llegirencatala.cat)

Els EUA de Donald Trump s'assemblen cada cop més a una distopia. Avui estan en perill els drets dels immigrants, però demà poden ser els de les dones i tindríem un escenari com el de «Llengua materna». Llegiu-la i descobrireu una novel·la trencadora i punyent.

Llengua materna

Llengua materna es va publicar l’any 1984, any icònic pels amants de la ciència-ficció. Es tracta d’una distopia amb paral·lelismes amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, que va veure la llum un any més tard. Llengua materna va estar nominada al Premi Locus l’any 1985 i sempre ha tingut una gran acceptació entre la comunitat literària, on se la considera una novel·la cabdal de la ciència-ficció feminista. En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; en aquest indret es forjarà la revolució de les dones. Aquesta edició ve acompanyada d’un pròleg de la Bel Olid i d’unes notes finals de la Susan M. Squier i la Julie Vedder, textos imprescindibles per contextualitzar l’obra en l’època en què va ser escrita i dins del moviment feminista. Il·lustració de coberta de Manu Gutiérrez.

(llegirencatala.cat)