Aquest estiu voleu viatjar arreu del món? No patiu pas, que amb els llibres de Chronos us ho posem fàcil. Vet aquí un bon grapat d'històries i destins d'allò més atractius per gaudir de les vacances. 📖🏖️
-
-
Cuba i la revolució castrista tenen molt a veure amb Bojiba; o potser és a l'inrevés. A «La innocència dels mosquits» trobareu un thriller trepidant amb tocs de ciència-ficció i una revolució invertebrada. Us atreviu a formar-ne part? 🦟✊
La innocència dels mosquits
La Sara és arrestada a casa seva, a Bojiba, una illa-estat capitalista a l’avantguarda del progrés. Malgrat saber-se innocent, les proves apunten a la seva culpabilitat en un cas d’assassinat. Sense sotmetre’s a judici, és condemnada a entrar a l’Insectitzador i sortir-ne convertida en un mosquit. La Sara sobreviu a les primeres hores fora de l’aparell i descobreix que, tot i ser un insecte insignificant, manté la consciència humana. S’endinsarà llavors en una conspiració de proporcions inabastables. Tanmateix, el compte enrere s’ha activat: l’esperança de vida dels mosquits adults és d’una setmana. Set dies per desemmascarar el govern. Set dies per demostrar que no ha comès cap crim. La innocència dels mosquits és una barreja de thriller geopolític i ciència-ficció, amb uns girs i un final que desencaixaran més d’una mandíbula. La novel·la critica tant el caràcter assetjador de les oligarquies imperialistes com la ineptitud dels governs socialistes, i posa el focus en els que acaben patint l’egoisme d’uns i altres: el poble. La trama principal té aires d’ucronia històrica: s’emmiralla en la Cuba de Fidel Castro i la seva enemistat indeleble contra els Estats Units, i explora què hauria passat si la revolució castrista no hagués triomfat. Vet aquí una història de revolucions invertebrades. Il·lustració de coberta de Marc González Rossell. Il·lustració interior del mapa de Toni Bauber.
(llegirencatala.cat)
-
Constantinoble, Bizanci, Istanbul. Tant li fa com li vulgueu dir, a «Els vents del temps» les podreu visitar totes en un mateix llibre. Escrita l'any 1969, aquesta història esbojarrada té tres lemes principals: sexe, drogues i viatges en el temps.
Els vents del temps
Els vents del temps es va publicar l’any 1969, a les acaballes del moviment hippie, i va estar nominada als premis Nebula i Hugo. És una novel·la especial en el conjunt de la bibliografia de Robert Silverberg: eixelebrada i plena a vessar de sexe i drogues, és també una de les històries de viatges en el temps més lúcides mai escrites. Any 2059. Els viatges en el temps són una realitat. El Servei del Temps ofereix als turistes poder reviure esdeveniments clau de la Història. Judson Daniel Elliott III s’enrola com a guia temporal per navegar els vents del temps. Línia amunt coneixerà la Pulquèria Ducas, una avantpassada seva per la qual perdrà el cap. Aquesta fascinació prohibida alertarà la Patrulla del Temps i posarà en risc la seva pròpia existència. Il·lustració de coberta de Dídac Phi.
(llegirencatala.cat)
-
L'Illa de Baffin, al Canadà, és un bon indret per refugiar-se de la canícula. A «Xina Muntanya Zhang» acompanyareu en Zhang, el protagonista, a aquest lloc i molts altres, com Nova York o la Xina. No deixeu escapar aquest clàssic queer de la ciència-ficció!
Xina Muntanya Zhang
Viatgem de la populosa Nova York a la desolació àrtica de l’Illa de Baffin i de Nanjing a una comuna agrícola a Mart per descobrir una història de tenacitat i superació. Les vides superposades que es narren a Xina Muntanya Zhang constitueixen un món macroscòpic d’intensitat microscòpica, i fan d’aquesta obra multipremiada una de les ficcions especulatives més brillants de la ciència-ficció moderna i un referent de la literatura queer. En un futur distòpic els Estats Units han patit una Segona Depressió, una nova guerra civil i una campanya dels Grans Vents Purificadors similar a la Revolució Cultural xinesa. A través d’un mosaic de personatges que miren de sobreviure en la rígida societat dominada pels costums xinesos, seguim l’obstinat progrés d’en Zhang, un mestís homosexual que anhela integrar-se sense renunciar a la seva identitat. Il·lustració de coberta de Guillem H. Pongiluppi. Obra guardonada amb els següents premis: Lambda Awards (premis específics de literatura de temàtica LGBTIQ+) Locus Awards Otherwise Awards (antigament coneguts com James Triptee Jr. Awards) Obra finalista als següents premis: Hugo Awards Nebula Awards
(llegirencatala.cat)
-
Els EUA de Donald Trump s'assemblen cada cop més a una distopia. Avui estan en perill els drets dels immigrants, però demà poden ser els de les dones i tindríem un escenari com el de «Llengua materna». Llegiu-la i descobrireu una novel·la trencadora i punyent.
Llengua materna
Llengua materna es va publicar l’any 1984, any icònic pels amants de la ciència-ficció. Es tracta d’una distopia amb paral·lelismes amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, que va veure la llum un any més tard. Llengua materna va estar nominada al Premi Locus l’any 1985 i sempre ha tingut una gran acceptació entre la comunitat literària, on se la considera una novel·la cabdal de la ciència-ficció feminista. En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; en aquest indret es forjarà la revolució de les dones. Aquesta edició ve acompanyada d’un pròleg de la Bel Olid i d’unes notes finals de la Susan M. Squier i la Julie Vedder, textos imprescindibles per contextualitzar l’obra en l’època en què va ser escrita i dins del moviment feminista. Il·lustració de coberta de Manu Gutiérrez.
(llegirencatala.cat)
-
Bangalore, a l'Índia, és el lloc on transcorre «La lladre del deu per cent», una distopia que ens interpel·la i ens fa reflexionar sobre l'ús de la tecnologia i les xarxes socials. Hi trobareu crítica social, però sobretot rebel·lió. No la deixeu escapar! 📖🔥
La lladre del deu per cent
Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s’adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s’esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L’objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics. Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d’altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l’oblit i la pobresa. A través d’un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l’acollida i la comunió. Il·lustració de coberta d’Elsa Velasco.
(llegirencatala.cat)
-
"lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l’oblit i la pobresa."
Només la desena part? La realitat supera la ficció.
-
@Rierol Sí, en alguns casos la realitat supera a la ficció. Però cal llegir el llibre per entendre com funcionen aquests percentatges que planteja la novel·la, ja que depenen de la productivitat i són variables. En qualsevol cas, l'autora, que viu a l'Índia, segur que coneix de primera mà la situació.
