Avui veig a #Vilaweb que en Manel Gausa ha mort.
Va ser amb diferència el millor professor de projectes que vaig tenir a la carrera. L'únic que ens animava a confiar en el nostre criteri i i portar-lo, si calia, a l'extrem, en contra de la tònica habitual que només pretenia fer-nos entrar a martellades en un cànon d'arquitectura gairebé sempre buit que només servia per alimentar les publicacions de les revistes.
Amb ell és van gravar conceptes com la idea força que havia de regir tot el projecte, de la qual es desprenia tot, i la mania que tots els projectes havien de tenir una títol, obligant-me a verbalitzar aquesta idea i a part en prova la coherència del projecte.
Juntament amb el desaparegut Fernando Álvarez (el millor professor d'història que hagi tingut la ETSAB I L'Estanislau Roca (amb diferència el millor professor d'urbanisme) són les persones a les que els he d'agrair la seva humanitat, professionalitat i passió.