Avui em sento orgullós. Sant Jordi és moltes coses. És el dia dels enamorats. És el dia del llibre, la rosa i el drac. També és consumisme, cert, com gairebé tot avui en dia. Però sí hagués d'escollir només un dia de l'any, seria Sant Jordi.

Per molts motius. Avui la gent anava engalanada a la feina perquè després sortirien al carrer a participar de Sant Jordi, a viure l'ambient, potser a comprar una rosa a uns estudiants, o deixar-se seduir per la portada d'algun llibre.

I em sento orgullós perquè la nostra gran festa, perquè Sant Jordi és la nostra festa més gran, ens representa i ens defineix com a poble.

Només aquí podria néixer un dia com Sant Jordi, i això és per sentir-se orgullosos. La nostra festa és cultura i és amor, i no sé si és pot dir res millor.

Així que felicitats i moltes gràcies per el dia d'avui!

Ningú té la obligació d'ajudar ningú. Aquesta és una idea que un s'ha de gravar a foc si vol provar de tirar endavant una iniciativa com piano.cat.

He contactat diferents persones, anònimes i famoses, així com algunes entitats provant de temptar-los per unir-se a aquesta aventura.

En el cas de les entitats sempre ofereixo la creació d'una categoria que puguin fer servir com a altaveu en el fedivers.

N'hi ha una en particular, de la qual en sóc soci, que crec que fan una tasca bona i important, que també té el piano com a eix central i que sempre he pensat que podríem tenir molt encaix. És la única que obertament m'ha respost que no els interessa participar i que no pensen fer una menció d'aquest projecte per ajudar-lo a agafar embranzida. Legítim i honest.

Fa dos dies vaig rebre la newsletter d'aquesta associació, que després d'explicar el que ha passat relacionat amb l'associació acaba demanant a tots els socis que en fem difusió.

Estic decebut. Com es pot demanar el favor que un mateix nega als que al cap i a la fi són companys?

De fet potser la qüestió és força més profunda. Per què aquesta negativa a veure'ns con a companys, preferint tractar-nos com competència?

Si en general tots aquests projectes (el seu i el meu) ténen con a finalitat última ajudar, quin sentit té negar l'ajut que també nosaltres necessitem?

@spla@mastodont.cat crec que més que se bo, és hàbil en el sentit més maquiavelic de la paraula

Això si, no és pas gaire diferent de la resta d'opcions en tot el que és important.

Jo ara responc des d'un fòrum #NodeBB perquè segueixi a @spla@mastodont.cat i veig les seves publicacions i tothom que segueixi @xbermusic@piano.cat per veure les meves publicacions des d'una instància de #Mastodon.

El que no he aconseguit és que es pugui seguir una categoria del fòrum des de fora, però de moment en sinó per més que satisfet.

Per exemple, #NodeBB permet una categoria #Blog, que replicaria, si fa no fa, una instància de #Mastodon

No fa gaire explicava en aquest article, per poder cobrar els drets generats per la nostra música (ja siguin drets d'autor o de reproducció) cal estar registrat en una Societat d'Autors.

Què és una societat d'autors?

Aquesta societats són les encarregades de recaptar i repartir els drets d'autor i de reproducció de les peces. Tot i que no sembla que haguessin de ser empreses amb ànim de lucre la societat espanyola SGAE, a través de Arteria, havia estat propietaris d'una important xarxa de teatres, que va vendre el 2016 a un fons d'inversió britànic, i havia estat involucrada en força escàndols.

Puc triar la meva societat d'autors?

Sí que es pot. Tot i que a Espanya hi ha la SGAE , podem fer-nos socis d'altres entitats europees, com ara el IMRO, el seu homòleg irlandès.

Cada societat recapta el que correspongui en el seu territori i fa arribar a la societat on estigui l'autor el que correspon sense cobrar comissió, és la societat final la que aplica el seu % en concepte de gestió dels drets.

En el meu cas en vaig registrar al IMRO perquè en el temps que la SGAE atenia uns consulta meva, el IMRO ja n'havia resolt unes quantes, a diferència de la societat espanyola no demanava una quota, i he de dir que té un servei d'atenció al soci excel·lent.

Això sí, hem de tenir clar que per poder cobrar d'aquestes societat des de casa nostra hem d'haver generat un mínim de 50€, i en el seu moment s'hauran de declarar aquestes ingressos com correspongui.

Delegar la gestió en la distribuïdora

Hi ha distribuïdores que ofereixen la gestió d'aquests drets. No ho recomano. Són ser un producte més car i implica que la distribuïdora controla els drets de reproducció, i en moltes ocasions sobre qualsevol merxandatge que es pogués fer de la gravació. Lògicament això comporta també una comissió sobre el generat.

Com veieu és fàcil i ràpid acreditar-se com a autor i registrar la nostra música, de manera que no ens cal aquest intermediari.

Fedi... què?

Imagina poder seguir les publicacions d'aquest fòrum des de la teva xarxa social, o a l'inrevés. Això és el #fedivers ! Gràcies al protocol #ActivityPub les diferents aplicacions i serveis que s'han federat poder interactuar entre elles (segons el cas en major o menor mesura). Si en voleu més informació podeu seguir aquest enllaç.

Puc seguir aquest fòrum des del fedivers?

I tant! Pots seguir categories, de la mateixa manera que als usuaris. Ara mateix pots seguir:

• @anuncis
• @general
  • @presentacions
  • @pianos
• @professionals
• @mercat

Segur una categoria mostrarà tots els fills de la mateixa encara que no en seguiu l'autor.

També podeu seguir qualsevol dels usuaris d'aquest fòrum igual que seguiries un usuaris d'un altre servei del #fedivers com ara #Mastodon. En aquest cas els usuaris s'identifiquen amb @piano.cat, per exemple aquest usuari que us parla és @xbermusic@piano.cat Seguir un usuari mostrarà tot el que aquest escrigui en qualsevol categoria... I si seu bloc de piano.cat!, i evidentment interactuar-hi.

Això vol dir que puc tenir el meu propi #Mastodon a piano.cat?

No exactament, però sí quelcom força similar, ja que tot el que publiquem al bloc serà accessible des de qualsevol servei del #fedivers.

I des delpiano.cat puc veure el #fedivers?

I tant! A la pestanya World podeu veure tot el que publiquin els usuaris que seguiu de fora de piano.cat..

Avui m'agradaria presentar-vos la meva Rondalla nº 3 al Piano.

En aquest cas estic molt content de la peça, no tant per la seva estructura i la seva forma (onper exemple passava amb la Rondalla nº1, que compartia en aquest article és un aspecte que està molt treballat), sinó per la senzillesa i la expressivitat que té.

Aquesta peça parteix d'una frase molt senzilla amb la mà dreta, mentre que l'esquerra ens dona una nota en la seva veu inferior, i en la superior es va desplaçant sobre l'acord, sempre afegint una petita dissonància, que aporta moviment a cada compàs.

Després de presentar aquesta idea, gairebé tota la peça gravita sobre gest que arrenca aquesta frase, que es va repetint mentre la mà esquerra es va movent i li aporta a la melodia el sentiment, fins que acaba en la tonalitat menor, que es resol d'una manera molt delicada, i ens porta a reprendre la idea inicial, complerta, però amb un sentiment de ressorgiment que culmina amb el do convertit en una dominant d'un acord de faM, i ens condueix a una conclusió, un altre cop recolzada sobre el gest inicial.

Crec que el gran mèrit d'aquesta peça és que parteix d'una idea molt senzilla que es va treballant i genera tota una peça que resulta molt emotiva.

Podeu trobar l'enllaç a la gravació en aquesta entrada i us deixo a continuació l'enllaç per poder-la descarregar i tocar-la.

Rondalla 3 – Xavi Bermúdez

Download and print in PDF or MIDI free sheet music of Rondalla 3 – Xavi Bermúdez - xbermusic for Rondalla 3 – Xavi Bermúdez arranged by xbermusic for Piano (Solo)

Musescore.com (musescore.com)

Digueu-me què us sembla!

Hola a tothom!

Sóc el Xavi, des de Barcelona. De petit (ja fa força d'això) vaig cursar fins a 5è de #piano als conservatoris de #Cervera i el #Liceu, però després el piano va quedar arraconat fins que el vaig reprendre ja fa uns anys.

Tot i tenir el #Hosseschrueders amb el que estudiava a casa dels pares, jo practico amb un #Roland elèctric que sí hi cap a casa 😇

Sóc de tall força clàssic en el que ha a les peces que toco, i de tant en tant composo alguna peça senzilla.

He fet aquest fòrum per tenir un espai on trobar-nos, crear i compartir.

@eloirovira@mastodon.social Evidentment, la gent és allà on són els seus amics/coneguts. Cal una massa crítica per moure la gent que ja està acomodada on sempre.

@xpagescorella@mastodont.cat Malauradament en aquesta ocasió no hi podré assistir, però espero que tingueu molt èxit i es repeteixi la iniciativa.

Aquests darrers dies l'ajuntament de Barcelona ha estat fent el "Són del Barri", una sèrie de concerts de rumba i flamenc en 2 barris molt concrets de Barcelona.

Jo porto més de 15 anys en aquest barri, i faig música. Hi ha (per buscar una figura amb trajectòria) el Gerard Sesé, d'una qualitat fora de dubte i que és del barri, estic convençut que hi ha nois i noies que fan Trap o qualsevol altra proposta que també són del barri. Però cap d'ells ha estat convidat ni promocionat per l'ajuntament al seu propi barri.

Aquesta acció només ha servit per eternitzar estereotips sobre certs barris, potenciar una cultura molt concreta, amb un suposat discurs integrador, quan el que fa és exactament el contrari. L'ajuntament margina en aquestes accions tot allò que no respon a un perfil molt concret de votant.

Això passa de forma gairebé simultània al vergonyós episodi en que es va programar una peça que feia befa dels catalans en un acte contra la discriminació.

Res d'això és un error o un descuit. És política en el sentit més pur de la paraula: són declaracions institucionals inequívoques sobre la cultura, i més concretament sobre quin és el lloc de cada cultura.

@eloirovira@mastodon.social Evidentment, la gent és allà on són els seus amics/coneguts. Cal una massa crítica per moure la gent que ja està acomodada on sempre.

Avui he anat a veure #SardanaSuperstar

Es tracta d'un musical en el qual @arnautordera@mastodont.cat ens fa gaudir des del primer moment fins al delirant final. No sé si l'encarregat del guió és ell mateix i o si hauria d'acreditar algú altre, però aquest és un magnífic equilibri entre l'humor, les referències històriques, la reivindicació i l'interès per la mateixa esbojarrada trama.

És un musical de sardanes? No. La sardana és el centre de la trama, i aquesta es reivindica i es posa en valor durant tota la obra (cosa que crec que ens fa falta massa sovint) i una petita cobla ocupa el centre de l'escenari. Però no, no estem sentint sardanes constantment.

Trobo brillants els moments en què es fa partícep al públic (que evidentment està molt ben predisposat), sobretot cap al final. Gràcies per aquest moment!

Espero que la obra tingui més representacions. M'encantaria veure-la programada al #Fortuny de #Reus, per posar un exemple

@rierol@mastodont.cat Ostres! He trobat teclats amb un tracte prou bo, però no són plegables

No sé si la perspectiva de fer servir el teclat va més enllà de l'estiu (cosa que ajudaria a justificar una despesa o no), però si t'ho pots permetre econòmicament i per espai et recomanaria mirar un teclat complet.

Servei no haver pogut estar de més ajuda

@xpagescorella@mastodont.cat Malauradament en aquesta ocasió no hi podré assistir, però espero que tingueu molt èxit i es repeteixi la iniciativa.

@spla@mastodont.cat , poble, coses d'anar a l'estranger per tal d'evadir impostos....

@spla@mastodont.cat tan fàcil com això. Amb el català (com qualsevol altre idioma) o és contribueix activament en la seva supervivència fent-lo servir o és contribueix activament a la seva desaparició emprant altres llengües.

@spla@mastodont.cat Crec que efectivament aquí hi ha molt de reflexe de la nostra societat.

Per exemple, la evasió fiscal, com a concepte, està molt ben vista a nivell general. Irònicament és justifica aquesta corrupció per la corrupció ("per què ser-ho quedin aquests lladres...").

Recordo quan es va plantejar eliminar els mòduls als comerços, tot eren queixes! Que vols dir pagar per els beneficis enlloc de un tant fixe per les característiques del local?

Sí ho traslladem a la política, no només trobem la corrupció, sinó el fet que tenim la pena fem per pel poder, sense miraments, i per tant, inevitablement estem governats per els pitjors, els que han estat prou "trepes".

Cal una consciència social prou forta, i evidentment canviar aquest sistema polític fet per perpetuar aquesta corrupció que l'alimenta i que n'assegura la supervivència.

@valforman@mastodont.cat Benvingut a casa!

@spla@mastodont.cat per una banda he de dir que millor, que el nostre sigui el Gran Premi de Catalunya, però com ja heu comentat la intenció és deixar-nos sender F1 i sense MotoGP.

Tothom sap que el GP a Madrid serà un desastre econòmic, però com el pagarem entre tots no hi haurà cap problema, perquè per a Madrid sempre hi ha diners.