Cada vegada més veus s'alcen, perquè és evident que el model actual de creixement descontrolat ens porta al col·lapse. Fa uns dies l'article d'en Josep Sala i Cullell:
A la Catalunya del col·lapse, un bri d’esperança - Mail obert de Josep Sala i Cullell
Viure a Catalunya és formar part d’un enorme experiment social per a saber fins on pot arribar la població abans explotar
VilaWeb (www.vilaweb.cat)
I ara aquest article d'en Xavier Bosch. A veure si som capaços de reaccionar.
Catalunya: hem fet curt en tot
1. Lluís Bassat va fer l’anunci de “Som 6 milions” el 1987. Era un eslògan magnífic que, tan sols amb tres paraules i en primera persona del plural, integrava tothom i immortalitzava la fotografia demogràfica d’un moment històric. El 2023, Catalunya va superar per primera vegada la xifra dels 8 milions d’habitants i el més greu és que sembla que ningú no ho havia previst. Som dos milions de persones més que fa trenta-cinc anys i hem rebentat les costures del país perquè la política de mirada curta ens ha dut a la situació actual. Els partits polítics sense excepció, quan són al poder, treballen bàsicament per aconseguir vots per a la propera legislatura, s’omplen la boca d’iniciatives a mig termini i s’obliden de planificar per al món dels seus nets. S’obliden que ells passaran, Catalunya quedarà i les properes generacions patiran les conseqüències d’aquestes polítiques de rajolí prim que, a hores d'ara, ens ofeguen.
Ara.cat (www.ara.cat)