Bon dia,
Quan em demanen que els parli en #español –en castellà– m'estan demanant que em traeixi i accepti la meva condició d'opressió i m'estan comunicant que no volen gaudir de l'oportunutat de formar part de la meva llengua, probablement el tret més característic i genuí, avui, del meu poble: els #PaïsosCatalans.
Sí, cert, hi ha nouvinguts encara tendres, que acaben d'aterrar aquí.
No n'hi ha cap que no tingui clar que a Espanya es parla "espanyol" i, com que els #PPCC són Espanya...
1/2
2/2
Aquesta lògica es perpetua i només una petita part enten clarament –clarament– la situació que es viu aquí. La majoria s'insereix en la lògica "convivencial i lliure" espanyolista-espanyolitzadora. Sense mala intenció? Força d'aquestes persones sense mala intenció, altres amb certa antipatia i altres –no pocs– amb clara animadversió.
Llavors t'has de sentir dir de tot, als #PaïsosCatalans, sobre la teva "actitud"; en algun cas pel primer passarell que té ganes de buscar-te les pessigolles.
@vmateusimeon en es meu cas concret (i molt.petit) des estrangers que ho duen pitjor són es que es pensen superiors lingüísticament: espanyols i britànics (de ciutats grosses).
-M'agradaria aprendre més idiomes...
-Ah, parles galés (ja que hi vius)?
-No. Som britànic jo!
Això real, ho exporten. Val igual pes madrilenys, però no xerr amb ells
