• Aquest any en motiu dels 40 anys de l'ezine Phrack, han revisitat el manifest hacker del 1986, denunciant com les corporacions s'han fet amb gran part del llegat hacker i apel·lant a un acte de resistència per part de la comunitat.

    Aquest any en motiu dels 40 anys de l'ezine Phrack, han revisitat el manifest hacker del 1986, denunciant com les corporacions s'han fet amb gran part del llegat hacker i apel·lant a un acte de resistència per part de la comunitat.
    Aquí el teniu en català:

    [ El Renaixement dels Hackers: Un Manifest Renascut ]

    Una Memòria d'Espurnes

    El 1986, el Manifest dels Hackers va emergir d’un to de marcatge, colpejant l’escena com un llampec. Va ser un acte de desobediència, una declaració d’identitat, una instantània poètica d’una subcultura que es formava a les ombres dels mainframes i dels TTYs. Reflectia els dies de codis de llargues distàncies robats, BBS i la creença que el coneixement hauria de ser lliure.
    Ara, el 2025 - 40 anys des que Phrack va començar a viatjar per cables telefònics i fòrums subterranis - mirem enrere no per nostàlgia, sinó per entendre com l’esperit hacker ha evolucionat, s’ha escindit i, en molts sentits, venut la seva ànima.
    Això no és una elegia. És una rendició de comptes. Hem d’enfrontar el que real- ment ha passat.
    “Existim sense color de pell, sense nacionalitat, sense biaix religiós... i ens anomenen criminals.” - El Manifest dels Hackers, 1986

    De la Curiositat a la Mercaderia

    Llavors: Érem els joves que veien el cursor parpellejant no com una barrera, sinó com una invitació. Escrivíem caràcters en el buit i rebíem secrets. El nostre objectiu no era la destrucció, sinó la comprensió, entendre els sistemes millor que qui els havia construït. L’emoció de “entrar” només era igualada per la bellesa de crear alguna cosa del no res.
    Ara: Hacking és un títol professional. La curiositat s’ha mercantilitzat. Milers de “Plataformes de Bug Bounty” intenten monetitzar el teu desig d’entendre, convertint‑lo en CVE i samarretes. Els CTF són exercicis per enriquir el currículum. Els enginyers inversos porten insígnies corporatives. Desenvolupats per empleats governamentals més que obertament a la comunitat, les vulnerabilitats són embargades, no compartides.
    El paradís subterrani ha estat pavimentat per capital de risc i marcs de compliment, aixafant tot el que solíem defensar.

    Érem Hackers, No Consumidors

    Llavors: Érem els creadors en un món de sistemes tancats. Si la màquina no feia el que volíem, la obríem. Escrivíem shellcode a mà. Utilitzàvem taules d’opcode com els músics utilitzaven partitures. Posseíem la pila.
    Ara: La pila ens posseïx. Executem blocs opacs dins contenidors en la infraestructura d’algú altre. La “recerca de seguretat” moderna significa fer fuzzing d’aplicacions v8 en Kubernetes o contemplar l’abisme de les API de proveïdors.
    Molts es fan passar per hackers sense haver depurat mai un segfault o llegit un RFC.

    L’Underground Ha Mort -Visca l’Underground

    Llavors: Phrack era la Pedra de Rosetta. 2600 era evangel·lí. IRC era terreny sagrat. Les zines es copiaven, no es monetitzaven. Guanyàvem respecte contribuint eines, idees o codi, mai buscant notorietat.
    Ara: Desfilem per fils de 40 tuits explicant com funciona sudo. Seriosament? Ens apareixen TikTok de hacking per gent amb caputxes i música trap, una caricatura com a molt. “Influencer” i “hacker” ara comparteixen la mateixa targeta de visita.
    Tanmateix, en algun lloc l’esperit persisteix. Amagat en sales xifrades de Matrix, profundament en repositoris Git de drops morts i fòrums onion, el treball real continua. L’underground mai no ha mort, només s’ha traslladat a llocs més silents.

    La Corporativització de la Dissidència

    Llavors: Érem anarquistes amb causa. Quan hackejàvem, era per desafiar el control, no per imposar‑ne. Veiem l’abús de poder i l’exposàvem, no per recompenses, sinó per la veritat.
    Ara: Les mateixes corporacions que ens cridaven criminals ara patrocinen “congressos de ciberseguretat”. Parlem en conferències finançades per contractants de defensa. Els APT d’estat-nació són romantitzats. Els intermediaris de zero‑day operen amb impunitat.
    L’ètica hacker mai no va ser sobre permís. Ara fins i tot la nostra rebel·lió necessita aprovació.

    L’Esprit Persisteix

    Sé que sona amarg, però aquí està la qüestió: mai no es tractava realment de la tecnologia o d’entrar en sistemes. Es tractava de llibertat. Llibertat de pensar, qüestionar, construir i trencar sense límits. Aquesta espurna és difícil de trobar ara, però encara viu en els llocs més rars:
    • En l’administrador de sistemes que gestiona discretament el seu propi servidor de correu.
    • En l’estudiant que solda un mòdul WiFi a una calculadora dels anys 80.
    • En el investigador que publica el seu PoC sense cap campanya de marca.
    • En el col·lectiu que bifurca maquinari tancat només per veure què hi ha dins.
    El manifest continua, no en publicacions de bloc, sinó en l’acte de rebutjar la conformitat.

    Crida a la següent Generació

    No fem guardes, però advertim.
    No confonguis certificacions amb competència. No confonguis plataformes amb comunitat. No acceptis que “divulgació responsable” signifiqui demanar permís per ser curiós.
    Llegeix els clàssics. Estudia el protocol. Executa la teva pròpia infraestructura. Coneix el que hi havia abans que tu.
    Per sobre de tot: fes preguntes i mai esperis que les respostes siguin aprovades.

    El 41è Byte

    Això no és un retorn al passat, és una declaració de continuïtat.
    Durant 40 anys, Phrack ha estat un monument, no a la nostàlgia sinó a la resistència, al coneixement i a l’esperit hacker que es nega a morir. Que això no sigui el final d’una era, sinó l’inici de la següent.
    Hackea el planeta. De nou.
    Escrit en honor a Loyd Blankenship (“The Mentor”), en celebració dels 40 anys de Phrack. Per part d’un dels curiosos, encara connectat.