Se m'acut que el principal problema d'aquesta esquerra decadent que va plorant pels racons perquè puja el feixisme, és que s'ha centrat en el simbolisme, el llenguatge i el postureig, en comptes de presentar propostes radicals i alternatives per donar resposta als problemes reals que preocupen a la gent. En canvi, quan s'acosten al poder es queden dins els límits possibilistes que li defineix l'estatu quo.